L'ESQUEMA CORPORAL I LA LATERALITAT

Com he mencionat, l’infant fa una evolució molt gran, desenvolupa la motricitat grossa i fina, les dues són igual d’importants. Per una banda, la motricitat grossa li permet fer moviments amplis, comença a controlar el seu cos i la seva postura, es desplaça per l’espai, es comença a crear una percepció d’ell mateix, reconeix la seva imatge corporal, coneix les seves possibilitats de moviment i els seus límits i tot això afavoreix en la creació de la seva identitat i reforça la seva autoestima. Mentre que la motricitat fina li permet fer moviments més precisos i augmentar el control que té sobre les extremitats del seu cos, permetent-li conèixer-se millor a ell mateix, manipular millor els objectes que el rodegen i sentir-se més segur i capaç per explorar l’entorn en el qual es mou. 

Hem de tenir en compte la construcció que fa l’infant d’ell mateix, abans dels 3 anys de vida, té poca consciència de si mateix, no és fins als 3-7 anys que va adquirint progressivament consciència de qui és, per això és tan important que es vegin al mirall, per reconèixer-se i començar a crear la seva identitat. Alhora, dels 3 a 6 anys, comença a detectar quina és la part del cos (dreta o esquerra) que predomina i les preferències poden ser homogènies o creuades, en diem que es detecta la lateralització.