LA IDENTITAT I LA SOCIALITZACIÓ (1)

Hem de ser molt conscients que la relació que nosaltres establim amb el nostre fill, posarà les bases de les relacions futures que tindrà. Veurà si pot confiar en ell mateix, en els altres i se sentirà segur i capaç per fer-ho o no. A partir de la nostra capacitat d’observar al nadó, donar-li el seu temps i respectar el seu ritme per cobrir les seves necessitats bàsiques, ajudarem a l’infant a agafar seguretat per veure el món de manera positiva i voler explorar-lo afavorint el seu desenvolupament i la seva autonomia. 

També cal tenir present que hi ha coses que no es veuen, però condicionen la manera d’actuar de l’infant (com va apuntar el filòsof Freud), per exemple les primeres experiències, les emocions amagades o actituds que té, l’ajuden a estructurar la seva personalitat i identitat, a construir la seva manera de gestionar i regular les emocions i a saber en definitiva qui és. Aquesta percepció d’un mateix determina el caràcter, temperament, actituds i interessos que tindrà l’infant. 

L'infant en un primer moment no es distingeix dels altres i és aquí on la família té un paper important, li dona el model de referència, li indica on es pot moure i li ofereix seguretat, protecció, ajuda a entendre, processar i regular les emocions que té facilitant-li l’adaptació a aquest món que desconeix i encara no entén. Ajudant-lo a separar el qui soc jo del qui són els altres, presentant-lo al món com a ésser independent.