EL LLENGUATGE I LA COMUNICACIÓ

L’infant estableix vincles amb adults que té al seu voltant des del primer moment de néixer. Aquesta primera relació és l’inici de la comunicació. Aprenem el llenguatge perquè estem en un entorn on ens és funcional, és el nostre instrument de comunicació amb els altres, ens permet expressar com ens sentim i fer-nos entendre millor, ajuda a comprendre i ordenar la realitat en la qual vivim i entendre als altres. De mica en mica, gràcies al contacte amb altres humans, l’infant aprèn com és la societat en la qual es troba, veu com actuen, quines normes tenen, com es comuniquen i ho va interioritzant. 

L’infant neix amb la capacitat de percebre i transmetre informació, està predisposat a la interacció humana. Té unes capacitats perceptives (auditives, ja que prefereix la veu humana i visuals perquè prefereix el rostre humà) i mecanismes d’expressió d’estats (plor, somriure i gesticulació facial) que li permeten fer-se entendre per tal de sobreviure.